SMK Advocats representa legalment a l’exdirector de «Interviú» i exresponsable de comunicació de La Moncloa, en el seu defensa contra les acusacions relacionades amb el cas DINA. SMK Advocats està encarregat de proporcionar assessorament legal i representació legal en el procés judicial en el qual l’exdirector de «Interviú» s’enfronta a diverses querelles per revelació de secrets i altres acusacions vinculades a la recerca sobre la targeta de memòria i el material relacionat amb Pablo Iglesias.
Clica aquí per a escoltar l’entrevista en RAC 1
A continuació, et deixem la transcripció de l’entrevista:
-Jordi: Dimarts, donis del cara a cara amb Pablo Iglesias aquí al món a RAC1, el comissari Villarejo va acusar a qui va ser director de la revista «Interviú» d’haver-li entregat el contingut del mòbil d’un assistent de Pablo Iglesias, Dina Busselham. És allò que es va anomenar cas Dina.
A Busselham li havien robat el mòbil per robar informació, o perdó, per extreure’n informació i robar-la directament i perjudicar en aquella època a Podemos. Això és exactament el que va dir Villarejo en aquella conversa d’abans-d’ahir amb Pablo Iglesias.
-Entrevistador 2: Bé, per exemple, una còpia del famós telèfon d’una col·laboradora, el senyor Iglesias, a tal Dina i tal, m’ho fa lliurar ni més ni menys que el segon home de l’equip de campanya de Pedro Sánchez, que era l’exdirector de «Interviú». Jo no sabia que aquest material el tenia ell i a mi em va dir, hi ha una cosa important perquè el miri.
-Jordi: Exdirector de «Interviú», efectivament acabaria treballant pel govern de Pedro Sánchez com a director d’informació nacional. Per això Villarejo entén que quan li van donar aquell pendrive amb informació per perjudicar a Podemos, l’exdirector de «Interviú» estava treballant per encàrrec del PSOE. És a dir, a través de l’exdirector de Interviu, que fa Villarejo, xap-xap, que és cap millofaz, Villarejo xap-xap i relaciona el PSOE amb la guerra bruta contra Podemos. És veritat que l’exdirector de «Interviú» no n’ha volgut parlar mai d’aquest temi i avui sí.
-A. P.: Com va? Bon dia, Jordi.
-Jordi: Bon dia. Pregunto directe a la història. És veritat el que diu Villarejo? Vostè li va lliurar el pendrive amb la informació?
-A.P. : A veure, és que això no és l’única cosa que diu Villarejo. Això ho vaig dir jo en l’audiència nacional. La primera vegada que m’ho van preguntar, hi havia vostè li va donar el pendrive, sí.
Villarejo diu una part de veritat, que és aquesta, i després munta una història en la seva lògica de defensa. No seré jo, que també estic processat en el mateix cas, qui li recrimini que es defensi, evidentment. Però primer, en 2016 jo no era ningú en Moncloa.
Mai he estat del PSOE, mai he tingut cap mena de relació del PSOE. Encara més, quan arribo a Moncloa el juny de 2018, arribo a una secretaria d’Estat en la qual, des del mateix secretari d’Estat fins a l’últim mico, ningú és del Partit Socialista. Si ara mires l’organigrama d’aquesta secretaria d’Estat, des del primer fins a l’últim, són tots del PSOE. Que és un intent de ficar la política i un intent de dir que era del PSOE el que estava per mitjà, perquè poc li interessi per a la seva línia de defensa, i a mi em sembla molt bé que ho digui, però jo haig de sortir a dir que mai he estat del PSOE. Encara més, que, si després d’aquest cas el PSOE s’hagués oblidat de mi del tot, jo no hauria passat les dificultats d’aquests últims quatre anys i mig. Em sembla una broma pesada adjudicar-me alguna cosa amb el PSOE quan no he tingut mai res.
L’única relació que he tingut amb Pedro Sánchez va ser dos o tres dies després d’arribar com a director general a Moncloa. Li vaig trobar en un acte, em va donar la mà, em va dir benvingut i res més. Afortunadament, ningú li va dir o no va reparar en què jo portava tres o quatre anys criticant-lo obertament en la cadena SER, que era on jo col·laborava habitualment en les tertúlies d’hora 25 i d’ara com ara. M’ho va preguntar el secretari d’Estat, sent, ha dit alguna burrada contra Pedro Sánchez? Dic, home, burrada no. He estat més a favor en antena de tots els que s’han oposat a Pedro Sánchez, però no em pot dir que li he insultat, no és el meu estil. No va passar res, però ara que m’adjudiquin algun tipus de proximitat a Pedro Sánchez, fins i tot ja en 2016, és una mica per a nota.
Realment, Jordi, el missatge de fons que trasllada Villarejo en el teu programa és que jo li vaig cridar per a dir-li que tenia un pendrive. Ell mateix en les seves declaracions davant l’Audiència Nacional no ha dit això, ha dit tot el contrari. Això, a veure, és un recurs de defensa davant els mitjans de comunicació.
És evident que quan arribi a la vista oral no podrà dir això, no podrà dir això. Però bo, en la ràdio ho diu i es queda tan tranquil. Davant del jutge va dir que en aquells dies molts periodistes li deien que tenien el pendrive, o el contingut del telèfon d’una ajudant de Pablo Iglesias, que li ho deien molts. I perquè vegis, encara que jo no sé si això hauríem de deixar-ho per a d’aquí a un minut, la relació meva amb Villarejo, perquè abans-d’ahir també en la cadena, en la teva cadena, es va venir a dir que érem íntims amics.
-Jordi: No va dir això.
-A. P.: Bé, jo crec que era un programa, no recordo el nom, però sí el nom del qual va posar la gravació, Ernesto Kayser.
-Jordi: Ah, això ho va dir Kayser. El Barça-Racul·la, si el Barça-Racul amb Toni Clapés, i va ser Kayser.
-A. P.: Exacte, exacte. Però que no és una crítica periodística, és simplement que van posar un tall d’un menjar de Villarejo amb mi en 2014. Posen un tall, que, per cert, és curiós que apareguin els talls quan el comissari decideix estar en primera línia informativa. Sembla que cauen del cel, o anònims, com a mi em va arribar la targeta del telèfon de Dinamur Soreja. Bé, el resum que es fa en aquest programa és que som molt amics.
Jo et convidaria que els posessis als teus oients el tall perquè puguem concloure entre tu i jo, sentint-lo, que no som amics, que, al contrari, que és un menjar en la qual ell s’està presentant. Ell s’està presentant. El que no acabo d’entendre és per què… Bé, el fet de donar-li veu a la gent està molt bé. De fet, me l’estàs donant a mi i t’ho agraeixo. Però clar, donar-li veu no significa blanquejar el seu relat. No significa blanquejar el seu relat.
-Jordi: Per això encara vam posar davant a Artur Mas i a Pablo Iglesias.
-A. P.: Sí, clar, però és que si és que això… Mira, això és més vell de periodista a periodista. Mira, el cop d’estat del 27O.
No sé si us recordeu que no es va donar, afortunadament, però es va detenir a dos coronels i a un tinent coronel. Tenien un document fet d’anàlisi de la premsa, d’acord? Llavors ells posaven en una columna els periodistes que creien que no els anaven a donar problema una vegada donat el cop. Tu creus que aquesta llista és útil? Jo crec que no.
Jo la vaig tenir a la mà, es va publicar en Diari 16, però era la valoració que feien els colpistes dels periodistes. És clar, però els periodistes no havien anomenat als colpistes dient sent, que si dones un cop jo et dono suport. No, era una avaluació. Llavors, estem elevant la categoria a una categoria extraordinària el que opina el comissari Villarejo en els seus documents.
-Jordi: L’única cosa, és a dir, a mi el que digui Villarejo, jo sempre dic que Villarejo passa una mica amb el Joker de les cartes. Que si la tens tu és de meravelles, si la té l’altre és una putada, veritat? És a dir que cadascun dona la seva opinió sobre el personatge i l’única cosa que veus amb Villarejo és que darrere de Villarejo està tot l’altre. I a partir d’aquest tot l’un altre, que és molt gran, que és una espècie de contenidor enorme, a partir de tot l’un altre veus que, per exemple, en el tema de què ha estat l’Operació Catalunya, hi ha molts temes que no s’han volgut tractar, ni s’han volgut parlar, ni s’han volgut analitzar, ni jutjar. I això crec que és una barbaritat.
I a partir de Villarejo és evident que hi ha moltes coses de les quals diu que hi ha si fos mentida. Per exemple, quan tu dius això de Kaiser, tu em dius ara un tall de veu, d’acord? Jo tinc aquest tall de veu que l’escoltarem ara. Aquest tall de veu tu dius que és unes declaracions, dius, de…
-A. P.: No, no, no és una declaració. És un menjar entre un policia, que és una font d’una revista que dirigeixo jo, i que la meva obligació periodística és cuidar a les fonts, no sols al comissari Villarejo, a molts altres, i no necessàriament policies.
-Jordi: I és una vegada que et trobes amb Villarejo, això, eh?
-A.P.: En 2014, segons ha dit Ernesto Kaiser, i jo ho dono per segur. Espero que sigui així.
-Jordi: I va dir Kaiser que éreu molt amics tu amb Villarejo.
–A.P.: No, no. Que la conversa denotava molta amistat.
-Jordi: Anem, ho escoltarem.
–A.P.: Venja, anem a això.
————————————————————————————————————————-
Proves de la conversa en àudio:
Persona 1: Quan un està en el costat bo de la riba del riu, em toca la polla. Per molt important que es creen els ximples de davant. Jo tinc la veritat, i tinc la informació, i tinc les dades, i tinc les proves. I no soc tan ximple com aparento treballant. Per tant, la gent sap que se’m toquen els collons.
-Persona 2: Si fossis ximple estaries mort. O no? Home. Mort professionalment.
-Persona 1: Sí, sí. Home, i de l’altra manera també.
-Persona 2: De l’altra manera potser.
-Persona 1: Perquè he estat en 20 dies envolado.
————————————————————————————————————————-
-Jordi: Era això, no? El que deies.
–A.P.: Sí, bo, no acaba aquí.
–Jordi: Sí, sí, clar.
–A.P.: Perquè després dius, bo, per la qual cosa necessiteu, i això vulgueu. Era presentar-se al director de la revista. D’acord? Aquest esmorzar.
Jo amb el senyor Villarejo he tingut, per descomptat, contactes, perquè el convidava, dic, per si algú el vol posar com a prova d’alguna cosa, jo el convidava a les festes de interviú. A les festes de interviú, els reporters em deien a qui volia que convidés. I nosaltres cuidàvem a través d’aquestes festes, perquè cuidàvem a les fonts informatives dels reporters.
La meva labor amb ell ha estat aquesta. No ha estat ni d’amistat, ni tan sols de contacte més professional, perquè un contacte amb un policia que acabi en les pàgines d’una revista, perquè no era la meva funció. No era la meva funció. De fet, ell, crec que t’ho va dir a tu, que la seva vida és transparent perquè està en les seves agendes, no? Sí. Bé, perquè busca’m, si us plau, en les agendes del senyor Villarejo. Busca’m.
-Jordi: No estàs.
–A.P.: Crec que té una anotació en 2015, en la qual posa Alberto Pozas està fora no sé quants mesos per un problema i aquí el jutge ha tingut a bé tallar perquè no quedi exposada la meva vida privada. I després ja el febrer de 2016 fa una nota en la qual ha menjat amb mi i jo li he lliurat el pendrive, que, per cert, no ho posa, però bo, està el mateix. Jo vaig ser a aquest menjar i li vaig lliurar el pendrive.
-Jordi: Què tenia aquest pendrive?
–A.P.: A veure, el pendrive. Jo ho rebo, tampoc m’agradaria entrar en els detalls de la meva vida. Jo en aquesta època vaig molt pocs dies a treballar.
Jo havia demanat sis mesos d’ocupació i sou per raons estrictament personals. Em va dir l’empresa que no, que no passava res, que fora quan pogués, que això de deixar de cobrar no anava a succeir. Li ho vaig agrair, per descomptat. I jo anava de tant en tant. Jo rebo un anònim. Això és cridaner? Perquè serà cridaner per als quals no han fet mai periodisme semblant al de recerca d’una revista com era Interview.
En Interview era habitual. Hi ha hagut altres directors investigats per informació anònima que han rebut. Jo rebut un anònim, el mirem en diagonal i el que veig és tot material de Pablo Iglesias. Material de Pablo Iglesias. És a dir, documents del Parlament Europeu. Valoracions sobre ell. Moltes fotos, moltíssimes fotos d’ell.
-Jordi: Perdona, moltíssimes fotos d’ell? Et refereixes a moltíssimes fotos d’ell, la qual cosa es cridaria ara això, robats?
–A.P.: No, posats graciosos. Són fotos dels cinc europarlamentaris.
-Jordi: I això estava dins del pendrive d’aquesta noia?
–A.P.: Bé, el pendrive. A mi el que m’arriba és una targeta de memòria.
-Jordi: Bé, una targeta de memòria, d’acord.
–A.P.: Això és el que jo veig. En aquest moment prenc la decisió de no publicar res. En aquests mesos jo havia fet un informe.
-Jordi: Hi ha una cosa il·legal?
–A.P.: Que jo vegi? No.
-Jordi: Il·legal, eh? Perquè immoral pot haver-hi moltes coses que també…
–A.P.: No, tampoc vaig veure coses immorals.
Jo no sé si t’estàs referint a fotos més eròtiques i tal. Jo no vaig veure res d’això, clar.
-Jordi: No, no. Primer que pot tenir les fotos eròtiques que li doni la gana.
–A.P.: Per descomptat. Però també jo t’hauria de dir, les he vist. He vist aquest material. No he vist res d’això.
-Jordi: Per descomptat. Però també jo t’hauria de dir, les he vist. He vist aquest material. No he vist res d’això.
–A.P.: No sé si és que mirem les carpetes equivocades, però era tot documentació del Parlament Europeu, d’intervencions, de contactes, i moltes fotos d’ells.
Perquè de Inigo Rejón, de Teresa Rodríguez, em sembla que estava Teresa Rodríguez en aquells dies, Pablo Iglesias, és a dir que aquest era el material. A mi quan declararé a l’Audiència Nacional, el fiscal i el jutge em pregunten que si he vist fotos pujades de to. I els dic que no. I em diuen, es pot acostar? M’acosto a un ordinador i m’ensenyen una foto de Pablo Iglesias botonant-se una camisa. Això no ho ha vist vostè? Perquè no recordo si ho ha vist, però si vostè considera que això és pujat de to, i li ho està preguntant al director de interviú, perquè llavors estem jugant partits distints. Això és el que veig jo, i per això jo decideixo no publicar res, perquè seria contra Podemos.
I en aquest moment acabo de presentar al Consell d’Administració una proposta perquè Interviú vagi girant, fer desaparèixer, primer empetitint, el nu en portada, i prenent una mica la bandera del 15M, que és el que està xutant en aquest moment, per a anar renovant-los. Llavors, clar, és evident que no faré cap ximpleria amb un informe del Parlament Europeu, al qual li puc treure, no sé, esgarrapar una mica. Llavors jo decideixo no fer-ho, i com és Pablo Iglesias el que apareix, li dic al director editorial que jo crec que això caldria retornar-li-ho a Pablo Iglesias.
I aquí la història, jo no sé quants dies triguen a donar-li-ho a Pablo Iglesias, el cas és que quan va Pablo Iglesias per això, pel que sembla, segons em compta, perquè jo no vaig veure a Pablo Iglesias, em compta el director editorial, que al seu torn tampoc li va veure, que a Antonio Asensio li dona la targeta, li dona un lector de targetes, li posa en un despatx a veure’l i tal, i ell, mitja hora, tres quarts d’hora, se’n va. Això és el que tenen declarats els responsables del Grup Z. Però a cap d’ells se’ls diu que aquest material és producte d’un robatori. Saps? En aquest moment històric, data concreta, l’únic que sap, de tots els que han tocat la targeta, la targeta de memòria, que pot venir d’un robatori, és el que se l’emporta. És el que se l’emporta, però no ens diu res.
-Jordi: D’acord, una pregunta, per què li lliures tu a Villarejo aquesta targeta?
–A.P.: Bé, aquesta és la segona part, que li va interessar, per descomptat, bastant al jutge instructor i als fiscals. A mi em ve el subdirector, però de veritat que no t’estic comptant secrets, eh? Està tot declarat, però no sols per mi, pels altres, les altres persones que han tingut a veure amb això.
A mi em ve el subdirector, que a més és el que, en aquest moment, per obligació gairebé, té contacte amb Villarejo, i em diu que li ha anomenat Villarejo i que diu que sap que tenim un material i que el vol perquè està investigant a Podemos. Bé, perquè sent, jo ho interpreto en aquest moment com un dels molts requeriments policials i judicials que hem tingut en la revista Interviú, històricament. Històricament. Hi ha una llista impressionant de requeriments fets així. Llavors dic, perquè val, perquè sent, perquè se li dona dins d’aquest requeriment policial. Fixa’t, si no és ximpleria el que estic dient, que fins al Suprem va apuntar a l’hora de rebutjar el processament de Pablo Iglesias, va apuntar la possibilitat que el nostre fos un delicte provocat.
Perquè és que clar, si a tu se t’acosta un policia i et compra droga, resulta que a tu no et poden ficar mans perquè t’han provocat el teu delicte. Si se t’acosta un policia i et demana un material, resulta que pot ser un delicte provocat. O no.
Això ja ho dirà l’Audiència Nacional quan arribi el moment. Però és que això va succeir així. Llavors, que Villarejo digui en el teu programa que jo li vaig cridar després que va dir que jo no li vaig cridar en Seu Judicial, és el que li dic. Bé, ell s’ha de blanquejar, evidentment, però jo també tinc el deure de recordar-li a la gent que no va ser així.
-Jordi: Utilitzaràs aquestes declaracions que va fer per a…?
–A.P.: No, no, no per una senzilla raó. Mira, t’ho dic ràpidament i ho entendràs. Tu pots mentir i llavors jo puc anar contra tu. Però un processament que menteixi sobre el seu assumpte, tu no pots anar contra ell perquè s’està exercint la seva defensa. Si Villarejo diu que Florentino Pérez va comprar als àrbitres, llavors Florentino Pérez és possible que es pugui querellar contra ell perquè això no està judicialitzat.
-Jordi: T’entenc, però si el jutge escolta aquestes declaracions que en seu judicial que pot mentir, i, en canvi, per la ràdio diu una altra cosa absolutament diferent?
–A.P.: No, l’única cosa que ha de fer és repetir aquesta història en Seu Judicial. No queda ja un altre pas, res més que la vista oral. El jutge haurà de valorar si està mentint, si el que diu nou té algun enquadrament i com no té cap, entre tu i jo no el dirà en seu judicial.
Li serveix per a ahir, ahir i avui, demà i el que vulguem és tirar nosaltres. Si és que al final la gent ha d’entendre, no espero que sigui molt difícil, jo el que vaig fer amb aquest assumpte va ser periodisme. De la direcció de interviú he tret dues coses.
Una, 8 úlceres de duodè que me les va arreglar el doctor Acedo. I una altra, 21 querelles criminals per revelació de secrets, de les quals 20 ja m’ha guanyat, ha guanyat a favor meu, Sergi Mercé Klein que és un advocat d’allí de Barcelona, prestigiós, que ens ha guanyat absolutament totes les altres. Queda aquesta, l’última que ens va guanyar fa ben poc.
Fixa’t que fa 5 anys que van tancar la interviú, però aquestes coses segueixen, és l’herència que rep un. I ens queda aquesta. Estic convençut que la tornarà a guanyar.
Jo crec que no té molt recorregut.
-Jordi: Una última pregunta. Tot això ho has parlat personalment amb Pablo Iglesias?
–A.P.: No, jo tinc alguns missatges del seu entorn al principi.
Em deien, tranquil, aguanta, són 3 dies. I ja són 4 anys i mig. Els 3 dies s’han convertit a demanar-me 3 anys de presó.
Amb la qual cosa, bo, doncs, mira, aprofito que és l’última per a dir-te, tant Pablo Iglesias, perdó, Pablo Iglesias, no, Podemos, com els fiscals, i en un primer moment el jutge, van creure que havien donat amb la pota mediàtica d’aquesta banda criminal organitzada que estaven investigant a través de la causa Atande. Van fer totes les recerques oportunes. Buscaven, a més, així ho reflectien en tots els escrits, a Eduardo Inda, de OK Diari, a Esteban Urquieta, del Món, a José María Olmo, del Confidencial, això és el que buscaven ells.
Però es van trobar, que mal raïm van tenir, amb un periodista que damunt té una sensibilitat d’esquerres, que en les tertúlies li posen amb la sensibilitat d’esquerres. Llavors, la fiscalia va renunciar bastant aviat, bastant aviat ja a seguir per aquest camí. Podem, jo ho entenc, perquè té una finalitat política, no va renunciar, ni tan sols ha renunciat en els seus escrits ja d’acusació, els últims. És a dir, continua pensant que a través del cas Dina arribarà a una trama mediàtica. Que a mi m’encantaria que arribarà a una trama mediàtica. M’encantaria.
Perquè jo no tinc cap problema en què s’investigui això. Però no serà a través meu, i ells ja ho saben. El problema està en el fet que estem en una causa on s’investiga a una banda criminal. Ja em comptaràs a mi exercir de director de interviú, la qual cosa em porta a ser membre d’una banda criminal, o a haver participat en els teixeixes manegis d’una banda criminal. Però, nois, això, doctors, té l’església i ens tocarà defensar-ho en la vista oral. I ho farem i ho guanyarem.
-Jordi: Alberto Pozas, moltes gràcies i ànims.
–A.P.: Jordi, moltíssimes gràcies a tu. Salutacions, gràcies. Que vagi bé. Una abraçada.
-Jordi: Alberto Pozas, repeteixo, va ser director d’interviú. Ha volgut parlar avui aquí. Diu que no parla mai d’aquest tema. Mai. I avui ha volgut fer-ho aquí, al monòleg, després del qual va dir el comissari Villarejo l’altra setmana. Potser la setmana que veu tindrem algunes declaracions també mesurades.
