Dins dels delictes de descobriment i revelació de secrets tenen especial rellevància els que es cometen en l’àmbit empresarial, regulats als articles 278, 279 i 280 del Codi Penal.
Aquests delictes tenen com a finalitat protegir la informació confidencial de les empreses, la qual constitueix sovint un element clau per a la seva activitat i competitivitat. Principalment es tracta d’informació estratègica —com dades comercials, processos productius o coneixements tècnics— que no és accessible al públic i que té un valor econòmic propi. En aquest sentit, la normativa penal sanciona tant la seva obtenció il·lícita com la seva posterior utilització o difusió sense consentiment del titular.
A diferència del delicte de descobriment i revelació de secrets de l’article 197, que protegeix la intimitat de les persones, aquests delictes protegeixen la informació de l’empresa i la seva posició al mercat.
Què és un secret d’empresa segons el Tribunal Suprem
La jurisprudència recent del Tribunal Suprem ha contribuït a delimitar quin tipus d’informació queda protegida per aquests delictes. En aquest sentit, la STS 735/2024, de 12 de juliol, assenyala que el secret empresarial comprèn tota aquella informació confidencial amb valor competitiu per a l’empresa, com ara dades financeres, facturació, llistats de clients o balanços, així com altres elements com xifres, llistats, partides comptables, organigrames, plànols o memoràndums interns.
Des d’una concepció funcional i pràctica, el Tribunal Suprem entén per secret d’empresa tota informació pròpia de l’activitat empresarial que, si és coneguda contra la voluntat de l’empresa, pot afectar la seva capacitat competitiva. Aquesta informació es caracteritza per la seva confidencialitat, exclusivitat, valor econòmic i licitud, i el seu fonament es troba en el deure de lleialtat de qui hi té accés per raó de la seva relació amb l’empresa. El contingut del secret empresarial inclou tant aspectes tècnics o industrials com comercials i organitzatius, i pot materialitzar-se en qualsevol suport, ja sigui documental, electrònic o fins i tot verbal.
En definitiva, el bé jurídic protegit és la capacitat competitiva de l’empresa, i se sancionen les conductes d’apoderament o accés indegut a aquests continguts amb la finalitat de descobrir-los, així com la revelació a tercers de la informació descoberta.
Fora de l’àmbit penal, la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de secrets empresarials, també protegeix aquesta informació i permet al seu titular exercir accions civils, per exemple perquè cessi la utilització del secret o per reclamar una indemnització pels danys i perjudicis soferts.
Conductes castigades: obtenció, revelació i ús de secrets d’empresa
Aquests delictes comprenen diferents conductes relacionades amb l’obtenció i la difusió il·lícita d’informació empresarial.
Per un costat, es castiga l’obtenció de secrets d’empresa sense consentiment —el que popularment es coneix com a espionatge industrial—, com el mer apoderament de documents, dades o suports informàtics que continguin informació estratègica o confidencial.
D’altra banda, també es sanciona especialment la revelació, cessió o utilització d’aquesta informació, tant si s’ha obtingut de forma il·lícita com si s’hi ha accedit legítimament, per exemple, en el cas de treballadors, directius o col·laboradors que incompleixen el deure de confidencialitat.
Aquestes conductes poden generar greus perjudicis econòmics a l’empresa afectada, motiu pel qual el Codi Penal agreuja la pena quan la informació obtinguda es difon, es revela o es cedeix a tercers.
Penes per revelació de secrets d’empresa
El Codi Penal estableix les penes següents:
- Obtenció il·lícita de secrets d’empresa (article 278): de dos a quatre anys de presó i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. Si a més es difonen, revelen o cedeixen a tercers, la pena pot arribar als cinc anys de presó.
- Revelació per qui té l’obligació legal o contractual de guardar-hi reserva (article 279): de dos a quatre anys de presó i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
- Difusió o utilització per un tercer que, coneixent-ne l’origen il·lícit i sense haver participat en la seva obtenció, difon o utilitza el secret empresarial (article 280): d’un a tres anys de presó i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
Quan aquests delictes es cometen en el si d’una empresa, la mateixa persona jurídica també pot ser penalment responsable (article 288 del Codi Penal). D’aquí la importància de comptar amb un programa de compliance penal adequat.
Defensa penal en casos de revelació de secrets empresarials
Els procediments per revelació de secrets d’empresa exigeixen analitzar amb detall si la informació tenia realment caràcter de secret empresarial, com es va obtenir, qui hi tenia accés i si existia un deure de reserva. Sovint s’hi creuen, a més, qüestions laborals, mercantils i de prova digital.
A SMK Advocats assistim empreses, directius i professionals en procediments per delictes econòmics i de revelació de secrets. Si la teva empresa ha patit una filtració d’informació confidencial o estàs sent investigat per aquests fets, contacta amb el nostre despatx i estudiarem el teu cas amb total confidencialitat.
